S’acaba el curs!

Hola a tots!

Aquesta entrada es una de les últimes abans de marxar de vacances d’estiu, així que la dedicaré a fer un petit resum del curs.

Aquest curs ha sigut molt dur a l’escola, ja que cada cop ens manen més deures, més treballs i més exàmens. Però l’esfoç i el temps que he utilitzat m’han donat la seva recompensa. Encara no ens han donat les notes d’aquest trimestre, però segur que són molt satisfactòries. M’ho he passat molt bé amb els meus amics i amigues, i he passat experiències innolvidables. La setmana que ve començarem el crèdit de síntesi, que consisteix en fer un treball sobre el tema que ens donen a l’escola i treballar-lo molt bé. Després hem de fer una exposició, i la seva valoració és molt gran per a la mitja del curs, ja que conta com si fos una assignatura més. Els grups els fan els professor, i els tutors ens els assignen ells també, i això és un problema per nosaltres, ja que no treballem bé amb tothom. Durant aquesta setmana hem d’escollir les optatives que volem fer per a l’any que ve, ja que ens hem de decidir si volem fer un itinerari de ciències o de lletres.

En general, per a mi ha sigut un any molt bó, però ja tinc ganes de que arribin les vacances, i espero que per a vosaltres també ho hagi sigut!

playa 20140426-201404.jpg

Un pare, un fill i un pardal

L’entrada d’aquesta semana consistirà en un comentari d’un vídeo. Aquest vídeo, tot i que al principi sembla una mica extrany, ens ensenya una escèna entre un home d’uns 30 anys i el seu pare, molt més gran que ell. Estan en un parc i un pardal arriba volant fins el banc on estan asseguts. El pare li pregunta al seu fill que és això, i ell li respón un pardal. Li ho pregunta unes 5 vegades, però el fill li crida perquè no entèn al pare, i li tracta malament. Llavors, el pare s’aixeca i s’en va, però quan torna porta una petita llibreta. Li dóna oberta al fill i li diu que la llegeixi en veu alta. El text va ser escrit pel pare fa molts anys, i diu que en aquell mateix lloc el seu fill li havia preguntat 21 vegades que era allò, i que ell li havia respòs correctament totes les vegades, i que acompanyava cada resposta amb una abraçada, ja que entenia la seva inocència. Però el fill, ara, no havia tingut paciencia amb el seu pare, tot i que ell de petit havia fet el mateix un munt de vegades. Finalment, quan el fill s’adona del seu error, abraça al pare, que simbolitza un perdó pel error que ha comès.

Hem de tenir molt de compte de com tractem als nostres pares, ja que ells ens han comprès i ens han aguantat tota la nostra vida.  No és just que uns pares tractin bé als seus fills i després aquests els parlin malament i no els facin cas. Hem de pensar que els nostres pares ho han donat tot per nosaltres, i nsaltres hem de donar-lis tot el respecte que es mereixen.

Ara us deixo el vídeo, a veure que us assembla.

https://www.youtube.com/watch?v=o-cJ5pFUrFk

La importancia de donar

Aquest vídeo és molt bonic i et fa pensar i reflexionar sobre les nostres decisions. Tracta sobre un nen petit asiatic que no té diners ni res de menjar. Per aquest motiu, mentre passeja pel carrer, veu una magnífica oportunitat per robar menjar a un botiguer. Però la gent se n’adona i comencen a cridar-li, a dir-li lladre… Però el botiguer no ho fa. Li regala el que li havía robat i alguna cosa més. El nen se’n va molt feliç. Anys després, el botiguer té un accident a la botiga, i ha de ser hospitlitzat. El tractament que s’ha de fer per curar-se és massa car, i no s’ho pot permetre. Però el metge, li paga tot el cost del tractament, ja que aquell metge era el nen a qui el botiguer li va donar menjar.
Amb aquest vídeo hem de reflexionar sobre com tractem a les persones, ja que de vegades pensem que mai més les veurem i per això les tractem malament. Però tal i com ha passat al vídeo, potser després ens trobem a aquella persona, i tindrà tot el dret de tractar-nos malament si nosaltres li hem tractat així abans. Per això hem de ser respectuosos amb tothom, ja que volem que a nosaltres també ens tractin així.
Ara us deixo el vídeo, a veure que us sembla!
http://agora.educat1x1.cat/esc-safa-viladecans/moodle/mod/assign/view.php?id=75081

Circuit de Montmeló

Aquesta cançó de pharrell Williams (Happy), està sonant per tots els llocs. és una cançó molt maca i té un ritme molt enganxadís. A més, la seva lletra és bastant simple i senzilla, i per aquest motiu és fàcil d’apendre’s la lletra i cantar-la. Parla, tal i com diu el seu títol, de la felicitat. Et diu que has de fer allò que t’agradi per ser feliç, i que si ets feliç no facis cas al que la gent diu, perquè només tu saps si has aconseguit la teva felicitat. Aquesta cançó és del seu àlbum Girl, que ha sortit a la venta aquest mateix any. Ha agradat tan a la gent que fins i tot ha format part de la banda sonora d’algunes pel·lícules, com ara la de “Gru, mi villano favorito”.

Us deixo la lletra en anglès, i també el vídeo oficial:

It might seem crazy what I’m about to say
Sunshine she’s here, you can take a break
I’m a hot air balloon that could go to space
With the air, like I don’t care baby by the way

Because I’m happy
Clap along if you feel like a room without a roof
Because I’m happy
Clap along if you feel like happiness is the truth
Because I’m happy
Clap along if you know what happiness is to you
Because I’m happy
Clap along if you feel like that’s what you want to do

Here come bad news talking this and that
Well, give me all you got and don’t hold back
Well, I should probably warn you
I’ll be just fine
No offense to you, don’t waste your time
Here’s why:

Because I’m happy
Clap along if you feel like a room without a roof
Because I’m happy
Clap along if you feel like happiness is the truth
Because I’m happy
Clap along if you know what happiness is to you
Because I’m happy
Clap along if you feel like that’s what you want to do

-Happy- bring me down, can’t nothing
-Happy- bring me down
My level’s too high -happy- to bring me down
Can’t nothing -happy- bring me down I said
-Happy- bring me down, can’t nothing
-Happy- bring me down
My level’s too high -happy- to bring me down
Can’t nothing -happy- bring me down I said

Because I’m happy
Clap along if you feel like a room without a roof
Because I’m happy
Clap along if you feel like happiness is the truth
Because I’m happy
Clap along if you know what happiness is to you
Because I’m happy
Clap along if you feel like that’s what you want to do

Because I’m happy
Clap along if you feel like a room without a roof
Because I’m happy
Clap along if you feel like happiness is the truth
Because I’m happy
Clap along if you know what happiness is to you
Because I’m happy
Clap along if you feel like that’s what you want to do

-Happy- bring me down, can’t nothing
-Happy- bring me down
My level’s too high -happy- to bring me down
Can’t nothing -happy- bring me down I said

Because I’m happy
Clap along if you feel like a room without a roof
Because I’m happy
Clap along if you feel like happiness is the truth
Because I’m happy
Clap along if you know what happiness is to you
Because I’m happy
Clap along if you feel like that’s what you want to do

Because I’m happy
Clap along if you feel like a room without a roof
Because I’m happy
Clap along if you feel like happiness is the truth
Because I’m happy
Clap along if you know what happiness is to you
Because I’m happy
Clap along if you feel like that’s what you want to do

Come on!

https://www.youtube.com/watch?v=y6Sxv-sUYtM

Treu targeta vermella al maltractador

El video que us deixaré al final de la entrada tracta sobre dir no al maltractament i a la violència de gènere. Surten diferents persones, tant nois com noies, i diuen: mai deixaré que un noi sigui superior a mi(en el cas de que siguin noies) o mai deixaré que una noia sigui inferior a mi (en el cas de que siguin nois.
El video està fet per alumnes i profesors d’una escola. Això em sembla una bona idea, ja que es bo que ens ensenyin desde petits dir no a la violència i al maltractament. Crec que també és molt important que ens ensenyin això en llocs on hi tenim confiaça, a llocs on passem molt de temps, i llocs on hi hagi gent que ens aprecii i que nosaltres apreciiem, i hi ha dos llocs clau; la nostra casa i l’escola.
Moltes dones pateixen violència de gènere, i desgraciadament, hi ha moltes d’elles que moren a l’intentar denunciar l’abús que la seva parella o qualsevol altra persona li està fent. Hi ha moltes noies que no són capaces de dir-ho a ningú per por a allò que li puguin fer, i molt menys de denunciar. Per això crec que si algú sap d’alguna noia (o algun noi, ja que també s’han donat casos on el maltractat d’una parella és el noi), que està patint aquest tipus de maltractament, que ho comuniqui a la policia per a poder fer justícia, ja que aquella persona que rep maltractaments no podrà fer res, ja que la por li envairà.
Ara us deixo el vídeo, i si sou vosaltres qui esteu patint aquest maltractament, demaneu ajuda.

Un altre cop a la rutina!

Hola a tots!
Com que la setmana pasada van acabar les vacances de Setmana Santa, tornaré a fer entrades setmanals.
Avui us parlaré de les meves vacances de setmana Santa, de les coses que vaig fer i com m’ho vaig passar. Al principi de la setmana vaig estar al meu lloc de residència, però al cap de pocs dies vaig marxar a un poblet de la costa catalana on tinc un apartament. Allà vaig anar a la platja i a la piscina. Vaig quedar amb amigues meves d’allà, i vam conèixer gent nova. M’ho vaig passar molt bé. També vaig entrenar molt, gairebé cada dia. Vaig practicar altres esports també.
El dia de la mona el vaig passar amb la meva cosina i la resta de la familia. Jo ja sóc gran i no en tinc, de mina, però la meva cosina té 4 anys i li va fer molta il.lusió rebre la seva mona.
I ara, em de tornar a la rutina. Ja ha començat l’escola i em de tornar a llevar-nos d’hora.
Espero que vosaltres també hagiu disfrutat d’aquestes vacances. Adéu i fins una altra!

20140426-201404.jpg

Mentes Criminales

“Mentes Criminales” és una sèrie de televisió de “Cuatro”. Té nou temporades i és una de les meves sèries preferides. Tracta sobre la investigació i la resolució de crims que es cometenals Estats Units, des de assesinats fins a segrests, violacions, desaparicions i molts més casos. Tots els capítols estan lligats entre si, ja que els protagonistes també tenen la seva història que va avançant conforme passen els capítols.
Els personatges principals són:
-Aaron Hotchner: (Thomas Gibson) Agent especial i Cap d’unitat, Supervisor.
-Derek Morgan : (Shemar Moore) Agent especial, Entrenador tàctic.
-Spencer Reid: (Matthew Gray Gubler) Agent especial, Psicoanalista.
-Jennifer Jareau “JJ” :(A.J. Cook) Agent especial- Enllaç amb els medis.
-Penelope Garcia: (Kirsten Vangsness) Tècnica informàtica, enllaça amb els medis.
La sèrie original està en anglès i és una bona forma d’apendre la llengua. M’agrada perquè té molt suspens i al principi i al final de cada capítol es diu una frase d’algun filòsof o algú altre que et fa reflexionar molt.
Us deixo un petit resum de la sèrie i espero que us agradi!
https://m.youtube.com/watch?v=Id9rHdP7IGc

El viatge d’en Saïd

El video que avui us deixaré tracta sobre en Saïd és un nen que viu al Marroc i que li agrada el lloc on viu. Una nit, se’n va a pescar,, però per culpa d’una roda que hi havia a la sorra, en Said surt volant fins arribar a Espanya, a Marbella. S’adona de que  la gent que viu allà no el respecta i són molt racistes. El discriminen i el tracten com si fos tonto i no sapigués res. Però es puja en una atracció que li fa entendre que sortir del Marroc és molt complicat i que quan arribes a Espanya, t’adones de que  no és molt  millor que el Marroc. Però després, s’adona de que tot és un malson.

Jo no estic gaire d’acord amb aquest video perquè sembla com si a Espanya tots fóssim iguals, tots tractessim igual a les persones i això és mentida. En tots els països hi ha gent més o menys racista respecte altres persones, i també hi ha persones que no ho són. D’aquesta manera, no estic d’acord amb el video perquè sembla que els espanyols som els únics racistes de tot el món i que tots nosaltres no acceptem als marroquins, no els donem oportunitats i no els tractem com és mereixen, tot i que jo penso que si fos així, no hi hauria immigració del Marroc cap a Espanya, i és totalmet el contrari, cada vegada més marroquins venen a Espanya.

Ara us deixo el video, a veure que en penseu vosaltres!

Compte amb el que fas

Després de veure el video que us deixaré al final de la entrada, he estat pensant sobra la importància que hi ha de fer algunes actuacions davant d’algunes persones. Al video parlava dels nens i la mala influència que donen els pares, ja que els nens fan allò que creuen que està bé, i no hi ha res millor fet que el que fan els seus pares, tot i que això no sigui veritat. Per exemple, si un nen veu com la seva mare fuma, hi ha una gran possibilitat de que aquest nen també ho faci quan sigui gran. Si una nena veu com el seu pare llença la brutícia, ella també ho farà. Però hi ha més gravetat quan un home maltrata a la seva dóna i el seu fill ho veu, ja que aquest pensarà que és correcte perquè ho fa el seu pare i no s’adonarà del mal que està causant, i, probablement, ell també maltrati a la seva dona qual sigui gran, ja que ell estarà acostumat a veure com les dones pateixen.
Per això ens hem de preocupar una mica del que fem i deixem de fer, ja que sempre hi haurà algú que es fixi i intenti apendre de nosaltres. Hem de pensar com volem que algú a qui la nostra conducta li influeix volem que sigui, per a que així nosaltres no fem el que no volem que facin. Per exemple, si uns pares no volen que el seu fill begui, ells tampoc han de beure, i si volen que sigui esportista, ells també hauran de fer esport.
Ara us deixo el video, a veure si us agrada i us fa reflexionar!

Counting stars

“Counting stars” és una cançó de One Republic. És una cançó molt enganxadissa i és una de les meves preferides. No és de les més noves, ja que fa un  temps que ha sortit al mercat, però tot i així segueix triunfant per els joves.

La cançó diu que li agradaria fer coses quetot i que sap que són incorrectes, a ell l’omplen, i en canvi, aquelles que hauria de fer perquè estan ben vistes i són correctes, a ell no li agraden. No vol que la gent faci el que li diuen, sinó el que realment vol, sense sentir pressió per ningú, que disfrutin de tot allò que fan. hi ha una frase que m’agrada molt. Diu: “Everything that kills me makes me feel alive”, que significa:”tot el que em mata em fa sentir viu”. M’agrada perquè estic d’acord amb aquesta, ja que en la teva vida necessites emocions que et demostrin que ets viu, que viure en aquesta vida serveix per alguna cosa.

Ara usdeixo el videoclip oficial, a veure si us agrada!